miércoles, 11 de abril de 2018

Dos dies per Jinhua


Acabat el viatge amb la família, i una vegada ja a casa, una alumna ens va convidar a anar a casa seva.

No a dormir-hi, però si a ensenyar-nos la seva ciutat i convidar-nos a dinar, sopar... amb la seva família. També ens volia dur a casa dels seus àvis. Així que vam fer uns dies per Ningbo: aclarir casa, fer net roba i tornam a partir.

Només hi vam anar dos dies, però va ser una gran experiència. Ens va recomenar agafar bus (està unes 3h) ja que era molt més econòmic que agafar tren (i tarda dues hores i mitja). Vam arribar que ja eren les 12:30. Ens esperaven per dinar, encara que ja era tard per ells. 

Dinar xino

Vam dinar ràpid ja que havia quedat amb uns amics per anar a visitar unes coves molt famoses i turístiques de la zona. Vam llogar un cotxe amb xòfer que ens menà per tot. L'entrada a les coves, la veritat és espectacular. A La mateixa zona hi ha moltes coves. Nosaltres em vam visitar 3 de diferents. Alguna d'elles amb vistes impresionants!


Cascada espectacular dins una de les coves

Entre cova i cova, vam visitar un mirador amb unes vistes espectaculars


Molt emprat per fer fotos de bodes! (mentres hi vam ser noltros, van venir dues parelles)

 A la tornada ja quasi tocava sopar, eren les 17:30. Per sopar hi havia coses que ja havíem menjat al dinar, però també ens van oferir cap de pato (és molt típic a Xina). No em vam voler. No m'importaria menjar-ne, però si ja no m'agrada trobar espines quan menj peix, menjar cap de pato és el mateix però amb ossets. Una gran feinada pel menjar que en treus. 

El sopar era molt semblant al dinar


Cap de pato


Bon profit!!

Després de sopar i quan ja es va fer fosc vam anar a caminar per la vorera del riu, al "Rainbow bridge", l'Opera house i altres edificis.



Totes les ciutats (almenys les que hem visitat) tenen jocs de llums en algún punt de la ciutat





El matí següent anàvem a casa dels seus àvis. El poblet d'on realment és ella. No us puc dir el nom, no el sé, però és una passada de lloc. Està cap a la muntanya, a un poc més d'una hora de distància de Jinhua i està rodejat de verd per tot. La majoria d'aquest verd són boscs de bambú.

De camí al poblet, una aturada a un llac que abasteix d'aigua a Jinhua

Vistes des de la casa dels àvis

La casa dels seus àvis, si l'he de descriure amb una paraula, és peculiar. No s'assembla al que nosaltres entenem com a casa. Segurament als nostres ulls, la descriuríem com a inacabada . El terra no està enrajolat, només encimentat. A la façana es veuen tots els maons; les finestres només tenen marc; el primer pis no té portes i el terra és de fusta. Sí, a l'hivern (i de segur que tenen temperatures baix zero) també està tot ben obert. L'únic lloc que sí semblava més preparat és el dormitori.

Una foto millor que les paraules

Una pica amb vistes

Mentre preparaven el dinar vam anar a cercar brots de bambú pel dinar. Bé, aquesta va ser l'excusa per anar a passejar pel bosc de bambú. Les imatges que pugui penjar no en fan justicia del que realment se sent quan s'està allà enmig. Van arribar fins a una petita cascada i van tornar cap a dinar.

Impresionant passejar en un bosc de bambú


Si l'aigua corre, és bona per beure! (i hem de provar-la sempre que corre)


Una cascada enmig del bosc

El menjar que vam provar aquells dos dies no s'assembla al que solem trobar als restaurants o a la cantina de la Universitat. Almenys no el que solem agafar nosaltres.

En algún restaurant havíem provat aquests ous, però aquests són fets a casa!

Després de dinar, van tornar cap a la ciutat. Na Lucía, ella es va triar el mon a principi de curs, amb la "seva tia" i el "seu germà petit" ens van dur a diversos parcs de Jinhua. Havíem d'anar a veure les pruneres florides. 

Un parc amb una platgeta pels fillets


Just haver florit les pruneres, tothom va a fer-s'hi fotos!


Nosaltres no vam ser menys!

Sa veritat ens van sorprendre molt tots els llocs que vam visitar. No m'esperava trobar llocs com aquests dins la ciutat. Després de sopar ens tenien preparades unes activitats ben xines: fer dumplings (i menjar-los) i jugar a Mahjong (com va dir un alumne una vegada, la quintaessència de Xina). 

Aprenent a fer dumplings

Dos tipus diferents

Després, bullir-los!

I a menjar!

Unes partides de Mahjong! (vam haver de tornar a aprendre les normes, canvien d'un lloc a un altre)

El mati següent ja teníem la tornada cap a Ningbo.
Van ser dos dies molt agradables i amb molt bona companyia que ens van permetre conèixer un poc més d'aquest país que ens ha acollit per ¿un? any. Si més no, veure com viu una de les meves alumnes.


MÉS FOTOS












A Xina es veu que hi ha roques fortes i roques no tant fortes... Aquestes eren de les fortes!


Escales ben empinades per tornar a superficie


Passadissos de poc més d'un pam

Després de les coves vam visitar un temple taoista que hi ha pels voltants


Passejant pel mercat per comprar el berenar

Cuina de ca'ls àvis!


Una casa veïna amb cases d'abelles a l'entrada i a la finestra


Pujant al primer pis


Llit antic (part de la dot donada per la família de l'àvia), guardart en el primer pis


Menjador de ca'ls àvis







D'aquesta manera marquen la propietat dels bambús




Bambú per tot!


Cases d'abelles 


Rierols que corren dins el bosc
  
Bosc de bambú


Una casa d'abelles damunt una paret, just devora una casa

Bresques dins els eixams del poble


No hay comentarios:

Publicar un comentario