De viatge: febrero 2018

Arribats a Ningbo després dels 12 dies per Bali, tocava fer net roba i preparar la següent maleta. Les nostres famílies arribaven dia 1 de febrer a la nit a Shanghai.
Els dos dies que vam ser per Ningbo, ens quedàrem la major part del temps a casa. Defora nevava!

No va ser molta neu, però va bastar per un petit muñeco

Totes les bicicletes cobertes de neu

El pla pels propers 15 dies era visitar Shanghai, després anar a Suzhou, Xi'an, Pingyao i acabar a Beijing. Na Maria i jo, aprofitant que serem a Beijing i que dos dies després de la seva partida és cap d'any, quedàrem un poc més per la capital.

Sembla poc, però 2500km són molts de km i moltes hores de tren!

L'arribada de la família estava prevista a Shanghai damunt les 21:05 de dia 1 de febrer. Afegint aduanes i maletes, no seria abans de les 21:30 quan sortissin per la porta. A les 21:00 ja erem a l'aeroport. Es nota que teniem ganes ja de veure a la família?

21:30.... res. Bé, erem massa optimistes, són 4!

21:45.... res. Però sembla que bastanta gent ja ha sortit.

22:00... veim per una pantalla a na Clara, la mare de na Maria i a na Nina, ma mare. Però no surten! Què passa?? Tenen problemes amb aduanes??

A la pantalla veiem a la gent com anava cap a la sortida

22:15... Surt na Clara i ens ho explica. Estan revisant les maletes del meu pare. A dins ens hi du formatge de Son Vives, formatge parmesano i sobrassada.

Aquí ve a posar que ajo i agua, que no menjarem ni formatge ni sobrassada

Diuen que són registres aleatòris, però ja és mala sort que d'ells 4, les úniques maletes que revisin són les que hi ha menjar a dins. Sort de n'Aina, recuperen el figat! No està dins la llista de productes prohibits. Ho haurem de tornar a provar a la pròxima visita!😏😏

Les dues banyes de xocolati de Los Claveles es van salvar!

A Shanghai no teníem previst fer-hi més que dues nits. Un poc més d'un dia i mig. Suficient per visitar el famós jardí "Yu"; anar a regatejar al mercat de les falsificacions; pujar dalt d'un dels gratacels; admirar les vistes des del "Bund"; visitar un temple (que tancaven quan hi vam arribar 🙈); i també rodar per la ciutat. Una ciutat que mai s'acaba!

Quan anàvem cap a l'estació de tren per partir cap a Suzhou, vam fer quasi mitja hora envoltats de gratacels. En cap moment es van acabar els edificis, semblava que mai acabava! Va ser amb aquest trajecte quan ens vam adonar lo immensament gran que és Shanghai (i no és per menys, amb 22 millons d'habitants!).

Visitant Shanghai

Entrant al Yu Garden

Decoracions al Yu Garden

Pels voltants del Yu garden

Esperant s'entrada de s'any del ca

Per amunt!

Vistes des de dalt la torre

No sempre es pot pixar a 400m d'altura amb vistes!

Primer sopar xinès superat!

Vistes diurnes per despedir Shanghai!

Pel capvespre de dia 3, vam anar cap a l'estació de tren. Des d'allà partírem cap a Suzhou. El trajecte dura poc més de mitja hora. A suzhou inicialment havíem de visitar una fàbrica de cotxes elèctrics, però finalment, per problemes entre els directius de l'empresa ens van dir que no hi podíem anar. No passa res! Farem altres plans 😉
Arribàrem a Suzhou, deixàrem els trastos a l'hotel i sortírem a sopar! A Suzhou provàrem el "Hotpot". Unes olles amb una sopa bullint, on hi anam posant les coses per menjar. Aquí vam "sufrir" el primer problema de comunicació, vam demanar dues sopes per bullir, però que no fossin picants. Ens van dir que Ok, que cap problema. Idò sí, una de les dues era picant. O tal vegada tenim conceptes diferents del que és i no és picant!

Fàcil de deduir quin era el picant, no?

Suzhou és coneguda com la Venècia de l'est, està tota plena de canals. També es pot anar amb "góndoles" xineses mentre els gondolers van cantant cançons xines, semblant a les que es canten a Venècia, la d'Itàlia (O sole mio...).

Aixecats i després d'un bon berenar (amb nutella i tot!) vam partir cap a Tongli, una ciutat devora de Suzhou.

Tongli és una ciutat "antiga" xina plena també de canals. És com un parc temàtic vivent. Hi ha restaurants, botiguetes i també, per descomptat gent que realment hi viu. Però per entrar-hi has de pagar entrada.

Entrant a Tongli

Canals de Tongli

Barca de pescadors amb cormorans

Pel vespre vam sortir al carrer a veure que trobàvem per sopar i també per anar a un tenderete d'insectes per menjar. N'Aina, la germana de na Maria, volia provar-ho. Na Maria i jo ja en vam menjar quan vam ser a Cambodia (taràntula, escorpí, formigues, grills, panera, ...). Així que ens hi vam tornar a posar! Aquesta vegada només va ser un escorpí petit. Va ser molt més bo que un dels grossos!

Aquí sembla que van fer una bona venta!

Tenderetes de menjar al carrer

Escorpins

Insectes vàris

Llagosts

Nyam, nyam!

El matí següent tocava conèixer Suzhou, així que posàrem direcció cap a dos dels carrers més famosos de Suzhou, i què òbviament, com a ciutat de canals, estan al costat d'un.

Canals i ponts

No tots els carrers tenen canals

"Gondolieri" xinès

A tota velocitat!

El 3r dia per Suzhou seguírem descobrint nous racons d'aquesta ciutat. Temples, parcs i centres comercials. Una ciutat molt interessant!

Una pagoda inclinada

Pel dia següent teníem bitllet d'avió per anar cap a Xi'an. Els guerrers de terracota i l'antiga capital de Xina ens espera.

Unes vistes espectaculars des de l'avió

Arribàrem a Xi'an i després de deixar les maletes, sortírem a veure un poc la ciutat. Ja era fosc i cercàvem on sopar i menjar un poc.
Ens allotjàvem just al centre de la ciutat i allà devora hi ha un famós carrer musulmà ple de tenderetes al carrer. Cap allà vam partir!

Carrers ben il·luminats

Torre del tambor

Torre de la campana

Carrer musulmà ple de comerços i gent

El matí següent partírem cap a veure el principal atractiu turístic de Xi'an, els guerres de terracota. En aquest immens lloc només es permet visitar 3 excavacions de guerrers, els únics que han desenterrat. Els altres llocs on hi ha més guerrers, prefereixen que continüin enterrats per així excavar quan tenguin unes tècniques més bones per mantenir els guerrers. Aquests guerrers, que ara només tenen el color de la terra de la que estan fets, abans també tenien color, estan pintats. Quan els desenterren encara mostren aquest color, però molt ràpidament, quan entren en contacte amb l'aire, el perden. A més, tots els guerrers excepte un, els han trobat romputs. I amb tot el nombre de soldats que hi ha és impossible poder restaurar-los correctament a la vegada. Així que prefereixen fer-ho a poc a poc amb el que ja tenen excavat i esperar a desenterrar el que falta més envant.

Panoràmica de la nau on hi trobaren un gran nombre de guerrers

Fileres i fileres de guerrers

Fileres de 4 guerrers, una darrera l'altra

Guerrers en reconstrucció i restauració

Uns cavalls en procés de restauració

L'únic guerrer que han trobat sencer

També tenen guerrers amb estil

Després de la visita, tornàrem a la ciutat i anàrem a passejar per damunt de la murada que envolta la ciutat antiga. Quan duiem ja més de dos km caminant per damunt la muralla, decidírem anar a sopar. Mentre rodàvem per un petit lloc ple de restaurants, el meu pare va demanar per provar de picar una pasta per fer uns dolços. I li van deixar. Vam fer fotos i riure una estona. Després, el senyor que ens havia deixat, me va dir q m'hi poses jo, volia fer-se una foto amb jo devora mentres picava la pasta!

La foto que volíem

La foto que volien

El matí següent partíem cap a Pingyao. Pingyao és una ciutat que queda a mig camí de Pekín. Decidírem fer una aturada en aquesta ciutat, així no fèiem tots els km que separen Xi'an de Pekín d'una tirada i de pas, veure una ciutat antiga. Els hotels dins la part antiga, mantenen l'estètica antiga. És una ciutat que potser no hi ha molt a fer, però que passar-hi uns dies de descans aquí segur que cauen molt bé! Però noslatres només hi fèiem una nit i un matí. Al migdia teníem el tren de partida cap a la capital.

Habitació de Pingyao

Pels carrers de Pingyao

El matí sortírem a fer una volta pels carrers de Pingyao, però acabàrem cercant redossa. És molt polida aquesta ciutat, però a 10 graus baix zero feia ganes entrar a una cafeteria o a algún lloc calentet!

Des de l'hotel ens oferiren un cotxe per anar fins al tren, així que carregam maletes i cap a l'estació. Ens queden 5 horetes de tren per arribar a Beijing, a més del bus per arribar a l'hotel.

El matí següent ens dirigírem cap a la plaça de Tiananmen per visitar a la ciutat prohibida.

A tota Xina, pel que hem vist, abans d'agafar un tren, abans de pujar al metro, o abans d'agafar un autobús entre ciutats, sempre et fan passar controls. També per entrar a segons quins llocs turístics. I la plaça de Tiananmen i després també a la ciutat prohibida, no podia ser menys.

Passats els controls i comprades les entrades ja som dins la famosa ciutat prohibida. Realment és un lloc immens, amb moltes coses per admirar, molta història i molt guapo, però el dia no ens va acompanyar. Feia un bon sol, però feia un fred dificil d'aguantar (i sense cafeteries per entrar!).

Abans d'entrar a la ciutat prohibida

No només ho sembla, feia un fred espantós!

Un dels palaus dins la ciutat prohibida

El lleó que representa la masculinitat

Després de sortir de la ciutat prohibida, just a la porta de sortida, vam coincidir amb l'altra profesora d'espanyol, amb la que quedam algunes vegades a Ningbo! Mira que és gran la Xina, i lo petit que es fa quan hi ha coincidències d'aquestes! Ella amb la seva mare també acabaven de visitar la ciutat prohibida.

Després de la visita volíem anar a visitar l'anomenat "mercat de la seda" o també conegut com el mercat de les falsificacions de Beijing. Ens vam dirigir cap allà per dinar i després fer-hi una volta per si hi trobàvem alguna cosa interessant. També per posar en pràctica les arts del regateig (les venedores són bones, però nosaltres duiem dues professionals!). Quan ja havíem decidit que n'hi havia prou de rodar i regatejar i mentre cridàvem als taxis, un senyor es va atracar i ens va oferir un cotxe privat per anar fins a la muralla. Ens recollien i deixaven a l'hotel. No era gaire més car que agafar un bus turístic, però amb la avantatge que no ens havíem de moure de l'hotel! Així que deixam tot fermat i al matí següent, després d'arribar amb mitja hora de retràs posam camí cap al tram anomenat "Mutianyu". Entre la mitja hora que la conductora va arribar tard i que a més a més va tardar una hora més del normal en arribar-hi, vam arribar al migdia a la muralla. Una llàstima. Això només ens deixava unes hores per recórrer part de la muralla que ens hauria agradat visitar.

Vídeo resum de la muralla

Sembla curt, però entre anar i tornar hi ha unes hores!

Aquí va ser el punt més llunyà que vam arribar (i no va ser fàcil pujar-hi!)

A partir d'aquí ja no estava obert al públic, però tampoc prohibit continuar; bé, s'ha de saltar una paret

El dia següent tocava visitar el temple del cel i anar a passejar per la plaça de Tiananmen. Pel vespre, agafar les maletes i canviar d'hotel.

Temple del cel

Vista de l'entrada de la ciutat prohibida des de la plaça de Tiananmen

Pato Pekin per despedir Pekin

L'avió de tornada era a les 7 del matí, així que havíem agafat un hotel a 5 minuts de l'aeroport. Així, podrien dormir unes hores abans de començar tot el viatge de tornada.

I aquí, a l'aeroport de Beijing a les 5 de la matinada ens despedírem. Fins una altra?

Aprofitant que erem a Beijing i que en dos dies a Xina celebraven l'any nou, amb na Maria havíem decidit quedar fins dia 17 a Beijing. Les coses que ens havien contat no eren gens esperençadores. Tothom ens deia que Beijing quedava buit, que no hi havia res. Però a la vegada també ens havien dit que com més al nord, més es celebrava l'any nou. AIxò ens tenia desconertats!

A Xina, per any nou, passa un poc com Nadal a Espanya, que tothom torna a casa. Les famílies es retroben i passen almenys un dia junts. Així que tothom de Beijing torna a casa i ningú és a Beijing. Això esperàvem per dia 16.

Després de despedir-nos de la família vam tornar a l'hotel. A dormir unes hores més! La resta del dia no vam fer gaire cosa més. Tornar al centre de Beijing i passejar un poc pels voltants de l'hotel.

Dia 15 vam anar a passejar per un llac on hi havia uns carrers turístic antics, amb bastanta gent que passejava (quan devien partir? 😕). Pels voltants d'aquest llac hi havia dos senyors amb uns carrets impresionants, però no eren de pesca, eren d'estels (o cometas). Estaven tan amunt i enfora, que en alguns moments les perdies de vista i havies de cercar dins els cel ben blau un punt negre a l'hoitzó.

Un llac immens i gelat

Al final del fil i centenars de metres més amunt hi havia un estel

Després de dinar, una caminada per la ciutat olímpica (Beijing 2008). També bastanta gent passejant per allà.

Estadi olímpic de Beijing 2008

Escultura olímpica

El dia 16 després de berenar, decidim sortir a passejar per la que ha de ser la "ciutat fantasma". Anam a visitar alguns parcs més famosos per celebrar l'any nou xinès. Per sort, a devora l'hotel tenim un dels parcs on celebren l'entrada del nou any. Només pel moviment de gent que hi havia al carrer, ja ens feim una idea que no estarem tot sols.

Entrada del parc de devora l'hotel atiborrat de gent

Sembla que al final no estarem tot sols...

En el racó de les pregràries o les gràcies

A Beijing, segons el bus que esperes, has de fer coa a la línia que toca.

A la tornada cap a Ningbo serem només ja na Maria i jo, en tren ràpid. Unes 7 hores

Ja fa més d'una setmana que sóm a casa. Na Maria havia d'estudiar. Però demà dilluns ja tornam a partir. Per pocs dies questa vegada. Anam a Jinhua. Una alumna me va convidar a anar a visitar la seva ciutat i ens convida a anar a ca la seva àvia. Hi anam dos dies. El tercer serà per visitar un "market" immens. Es diu que es necessita més d'un any per visitar-lo tot!

MARIA'S VERSION

Fa un parell de dies que havíem arribat de Bali i aquí a Xina feia mooolt de fred. Jo ja començava a passar pena pes 15 dies que havien de fer ells aquí. Només pensava que fagués bon temps perquè sinó.... Però va ser impresionant, va ser arribar ells i començar a fer solet. Van dur el bon temps 😄😄😄🌞🌞🌞
Aquí, a qualsevol ciutat Xina, ses distàncies són llarguíssimes i arribavèm un poquet justets per arribar a s'aeroport per esperar sa family. Jo passava una penada per si sortien ells antes de que noltros arribéssim però no, tot va sortir bé!! De fet, vam haver d'esperar bastant. Resulta que als xinets els hi va revenir que havien de revisar sa maleta d'en Paco, s'única que hi havia un poquet de menjar per noltros . 😔😔😓
Una vegada són tots defora ja partíem cap a s'hotel i disfrutar dels primers dies de Xina per Shanghai. Però va costar moltíssim arribar a s'hotel... A les 12 del vespre no trobàvem cap Didi (taxi) per anar des d'on ens va deixar el bus a s'hotel. Després d'una hora d'espera ho vam aconseguir!! Però va ser sa única vegada que vam haver d'esperar per un taxi, tanta sort...
Vam fer una gran ruta per Xina i tot va anar fantàstic amb un temps esplèndit per ser el mes de febrer.
Per jo, el que més va merèixer la pena: guerrers de Xi'an, totalment impresionant; Pingyao; i la muralla Xina. Dos puestos que de ben segur hi tornaria.
Entre moltes caminades, i rialles vam disfrutar de sa family a Xina! Ens ho vam pendre amb molta calma i vam deixar moltes coses per visitar. Però això sí, el que vam visitar ho vam ben disfrutar.
Ahhh i lo darrer dir que me van sorprendre de lo bé que es van adaptar a nes menjar xino i en general a sa vida Xina. Poc me pensava jo que, especialment sa mamà i n'Aina, ho faguessin tant bé a n'això de menjar amb palillos jejejeje.
He de dir que anar de regateig per Xina no té sentit sense n'Aina!!! A partir d'ara farem una video-llamada quan la necessiti perquè amb en Josep no aconseguiem el mateixos preus que amb n'Aina... 😂😂😂
Moltíssimes gràcies per sa visita 😍😍😍😍

ALTRES FOTOS