miércoles, 26 de noviembre de 2014

1st week in Mactan

We arrived here just a week ago, but we feel that is more than the real time! 
This week we started our classes and we asked to change our schedule. 
Our schedule now is:
1st class 8:00 am/9:50 am
2nd class 10:00 am/11:50 am
3rd class 2:40 pm/4:30 pm

Between the second and the third class we have time to have lunch (the restaurant closes at 12:30pm!), to do a "siesta", to start the homework and time to go to ask some things, like a change in our schedule to have consecutives classes, without the big break. They told us we will get it in December. 

Along the week we don't have time to do a lot of things. We finish classes at 4:30 pm, and at 5:30 pm it starts to get dark in here (and the restaurant opens for the dinner!).

Friday is different. On Fridays, we have a reduced schedule and we finish at 2:30 pm. They do the graduation ceremony for the students that finish their course and some games to have fun between students and teachers. Because it was the first Friday, we were at the ceremony and played a game. We wanted to know about that. It's funny if you don't have anything better to do! On Thursday, we had decided  to go for a walk on a principal road on Friday evening, to know more things about Mactan (almost the principal roads!). After walking 6 km, we decided to come back to school. It was time for dinner! 

Principal road in front of our school

On Saturday, some students went to a town about 4 hours travelling by car to see whale sharks and swim with them. We decided to go another day, with calm and more time. Then we went to a mall in Cebu City. We wanted to buy some things and see this Mall (it's a very big Mall indeed). 

We had reserved a special excursion for Sunday. We wanted to rent a motorbike and to go over and to see the island of Mactan, and search places where to swim for free! On Friday, we asked how much is the entrance fee in a resort. Their answer was1500₽ (27€) and you can stay there from 8 am to 5 pm and that includes lunch.On this day, we discovered one without sand-beach and they asked 200₽ (3'6€) to arrive at the coast inside their property. Another one, which was far from anywhere, they asked 400₽ (7'2€) with lunch. We didn't accept! The beach was unattractive.

Beach of the most expensive resort

Mactan is a peculiar island. The island doesn't have any public access at the coast, except some places where there are mangroves. If I'm not wrong, all the sand-beach that are in front of all resorts are artificials. Then, we are a little bit fuss with this, it will be difficult to go for a swim! We are lucky for the tour of today and to ask for a public access to the coast; some people told us a place where we can have access to the sea and we can be there in just 30min from the school. It is an access without sand. It seems an access for fishermen, but we can go for a swim! Nothing is less!

The unique access to the sea that we have found 

It's surprising the number of resorts that you can find in this island, also the number of diving shops (I thought their name was diving center!). I think we have seen almost 20 Diving shops in a cost line not longer than 15km. In the most surprising and unexpected place, we have found a diving shop: in a secondary street, in the center of the island! We have entered, of course, to ask for the price and I think is the most expensive place where we have asked. Diving in this island (and I think in the Philippines) is expensive, but it is cheaper than diving in Menorca.

Today, with the motorbike, we have experienced one fun thing, danger and anxious moments.
The first, the dangerous one, happened when we tried to cross a street from right to left. Usually, in 90% of overtakings, they blow the horn to advice the overtaking. Well, I put the signal light to advice I had the intention to cross to the left. At the same time I started to turn left, the van we notticed behind us (little bit far from us) passed to the left side with the intention to overtake us. We didn't notice it, and he didn't blow the horn. We were very close to being hit by the van! It was a dangerous and  a frightening experience!!!

The anxious one happened after a stop to buy water in a shop (they didn't have a cold one, and they asked for the water  for an exaggereted price!). At the end we bought a cold drink haggling a little bit. We learned that here, most of them will ask the foreigners a more expensive price than the real. The lesson: haggling and ask for the change after paying (in the jeepneys for example!). Sometimes they don't give us the change. After, we continued our way and after 5 km we stopped again to buy some food. Here, Maria noticed she had forgotten  the helmet!!!! I think we did some "record driving" back to these 5 km with the motorbike and in these roads! We went to the first shop to find the helmet. If we didn't return the helmet, we had to buy another new one! We were advised by the rental shop.
We were lucky. The helmet was there, and the woman gave it to us. We had a big sigh of relief!

Big shop in the street to buy different things

The last experience happened when we were going to fill the tank, just a moment before returning the motorbike. A crowded road. Motorbikes everywhere. Bycicles everywhere, as well. Cars, jeepneys, tricycles... Everybody turning in a free way, blowing the horns. An authentic chaos, where I needed my 5 senses. We saw two oil stations. I made my mental plan to arrive there (I had to turn left again and in a crowded road this time!). And suddenly, a policeman called me. The woman from the rental shop told us about it is normal that the police stop foreign drivers and for this reason, it was better if we didn't drive without helmet. Both of us were wearing the helmet. I thought he wanted to ask about the motorbike's papers, driver's license... I knew we had all, and all was correct (almost our papers!). But he told us I drove against the traffic, I passed a "No Entry" signal. My face should be a poem. I said the truth, I was more focused with the driving (the length in opposite way was shorter than 10m) than to look at the signal. He offered to us a "ticket". I started to explain that we are foreigners (obviously!), we were going to return the motorbike, we even did not notice the signal because I concentrated on driving,... At the end, no ticket! Maybe, was it because of pity?

In summary, today has been a good Sunday, well spent and with good experiencies! Now, we know a free place where to go for a swim. We have found a cheap dive shop (around 27€ for dive and equipment) and we have gone from one end of the island to the other. We have seen nice places!

We have almost decided how to spend next weekend: go swimming and go diving!

MARIA'S VERSION

Now we are starting the second week class and we feel that more than a thousand days has passed since we arrived! I've learned to haggle and to ask for the change because they are a cad.

Truly, I learn a new thing everyday!! I'm very happy for this!!

What I feel the worst is to think that I have the sea very near me, but I can't swim. I'm pissed off with this!! We will see if this new place is ok.

In the non tourist places, it's a nonsense!! I believe I can pass everywhere although there is a bank and other things situated in difficult locations. The consequence, I suffer a release hehehehehe. The day we rented the motorbike we found a path through the mangroves. I was desiring to go. Obviously I had to try it, even though there was some wood to block the pass. After some steps, the path started to collapse!!! I was faster than the light to return my way!!! The Filipinos are crazy!!! 

 The path after Maria walked in it





Some more pictures:

Another view of the place we've found to swim


Fruit stand where we bought a mango 


 Maria meeting some local children

lunes, 24 de noviembre de 2014

1a setmana a Mactan.

Només duim una setmana, però a na Maria i a jo, ens sembla que ja duim molt de temps en aquesta illeta!
Aquesta setmana hem començat les classes amb un horari que ja hem demanat ens canviin. L'horari és:
1a classe 8:00/9:50
2a classe 10:00/11:50
3a classe 14:40/16:30

Entre la segona i la tercera  classe tenim temps de dinar (tanquen el menjador a les 12:30!), fer un xubec, fer deures, i anar a demanar coses, com que ens faixin les classes seguides, sense aquest gran descans. Han dit que a partir de desembre tindriem un nou horari.

Al llarg de la setmana no tenim temps de fer gran cosa. Acabam a les 16:30 i a les 17:30 ja comença a ser fosc (i obren el menjador per anar a sopar!).

Divendres ja si. Els divendres feim un horari reduït i a les 14:30 acabam. Fan la festa de graduació pels estudiants que acaben, i uns jocs entre mestres i alumnes. Per ser el primer dia, vam quedar. Volíem saber què feien. És entretingut, si no tens res a fer! Noltros havíem decidit ja dijous que el divendres aniríem a caminar per una carretera, per veure més coses de Mactan (almenys les carreteres principals!). Després de caminar 6km vam tornar cap a l'escola, ja quasi era hora de sopar!

Carretera que passa davant l'escola

El dissabte, alguns alumnes anaven a un poble a 4h amb cotxe, per poder veure els taurons bal•lena i nedar amb ells. Nosaltres vam decidir que ja hi aniriem un altre dia. Amb més calma i més temps. Nosaltres vam anar a Cebu city, a un mall. Voliem comprar algunes coses, i veure aquest mall (sa veritat és que és ben gros!).

Per diumenge teníem reservada una excursioneta un tant peculiar. Llogar una moto i recórrer i veure l'illa cercant llocs on poder anar a nedar sense haver de pagar! A un resort que vam demanar el divendres ens demanaven 1500₽ (27'5€) per cap per fer de 8 a 17 a la platja, dinar inclòs. Avui n'hem trobat un sense platja que ens demanàven 200₽ (3'6€) per arribar a la costa per dins la seva propietat, sense platja. Un altre, molt apartat de tot ens demanàven 400₽ (7'2€) amb dinar. Tampoc hem acceptat! La platja feia molt poca nedera.


Platja del Resort més car que hem trobat

Mactan és una illa un tant peculiar. No té (quasi) cap accés públic a la costa, exceptuant on hi ha els manglars. Si no ho tenc mal entès, totes les platgetes que es veuen a davant de cada resort, són artificials. Així que, per anar a nedar ho tenim un poc xungo! Sort de la passejada i de demanar, ens han dit un accés a la mar on hi podrem arribar en una mitja hora des de l'escola. No té arena, és més un accés a la mar per pescadors, però hi podem anar a nedar. Ja és cosa!


Únic accés a la mar sense pagar que hem trobat 

És molt sorprenent el nombre de resorts que hi ha en aquesta illa, així com també el nombre de centres de busseig. Segur que n'hem vist més de 20 en una costa de no més de 15km. Al lloc més sorprenent i innesperat ens hem trobat un centre de busseig (per un carrer secundari de l'interior de l'illa!). Hem entrat, per descomptat, a demanar preus, i crec que ha estat el centre amb els preus més cars. Bussejar en aquesta illa (i supos que a la resta de Filipines serà igual) no és una ganga, encara que és més econòmic que fer-ho als centres de Menorca.

Amb la moto ens han passat un parell de peripècies, una perillosa, una de nirvis, i una altra de "guiris" així que supos deu ser divertida.
La primera, la perillosa, ha estat intentant creuar un carrer. Normalment, més del 90%, quan es fa un avançament s'avisa amb el claxon. Idò, jo he marcat amb l'intermitent la meva intenció d'anar cap a l'esquerra, i quan estava creuant, la furgoneta que duiem darrera (a una certa distància) havia invadit ja el carril contrari per tal de passar-nos, però noltros no ho hem vist, i tampoc ha pitat per avisar-nos que ens passava. Resultat, ha anat d'un pèl que no ens endús!! Aquesta ha estat perillosa i de susto!

La de nirvis ha estat que ens hem aturat a una botigueta a comprar aigua (no en tenien de fresca i mus la volien cobrar a un bon preu!). As final hem comprat una beguda fresca regatajant un poc. Ja hem après que aquí intentaran cobrar-nos de més tot el que puguin, així que sempre tocarà regatajar o demanar el canvi, que sinó no ens el tornen. Després hem continuat el nostre camí, i al cap d'uns 5km ens hem tornat a aturar per menjar un poc. Aquí na Maria s'ha adonat que no duia el casc!!! Crec que hem fet algun record conduïnt aquests 5km amb la moto i per aquestes carreteres! Hem tornat a la botigueta per si trobàvem encara el casc! Sinó tocava comprar-ne un de nou!! Ja ens havien avisat on hem llogat la moto.
Tanta sort, el tenien allà encara i ens l'han tornat. Hem fet un bon alè!

Botiga al carrer bastant grossa per comprar coses diferents

Ja la darrera peripècia ha estat quan anàvem a omplir el dipòsit de la moto, just abans de tornar-la. Un carrer super transitat. Motos per tot. Velos per tot. Cotxes que passen. Tothom girant com els hi dona la gna i quan els hi dona la gana, en resum, un autèntic caos on has de tenir posats més dels 5 sentits. Veim dues gasolineres, i jo mentalment ja faig el plànol com arribar-hi (havia de tornar a creuar un carrer i aquesta vegada ple de tràfic per tot!). I quan m'hi fix, un policia me crida que m'aturi. La llogatera de la moto ja ens havia avisat que no ens levéssim el casc per res. La policia sol aturar als turistes si no el porten. Noslatres, tots dos, duiem el casc. He pensat que ens voldria demanar els papers, permís de conducció,... Sabia que ho duiem tot, i que estava tot bé (almenys per part nostra!). Però quan m'ha dit que he anat per un carrer contra direcció, que m'havia saltat una senyal de "No Entry" m'ha deixat totalment descol•locat. Li he dit la veritat, que estava més concentrat amb la conducció (no eren ni 10m el tram que hem fet contra direcció) que amb haver vist la senyal! Ell ens "oferia" el ticket. Jo li deia que erem truistes, que anàvem a tornar la moto, que no ens hem adonat permestar concentrats amb el tràfic (i tot era veritat!). Al final, no ens ha posat cap multa. Li haurem fet pena? 

Resumint, ha estat un diumenge ben aprofitat i amb bones experiències! Sabem un lloc on anar a nedar sense pagar. Hem trobat un centre de busseig on no ens cobren molt (uns 27€ immersió i equip) i hem recorregut d'un extrem a l'altre l'illa, i vist rincons ben polits!

Ja tenim quasi decidit el pla pel cap de setmana següent: anar a nedar i a bussejar!



MARIA'S VERSION

Ara començam sa segona setmana de classes i ja me sembla que fa mil i un que som aquí. Ja he après a regatetjar i a demanar es canvi perquè es tius tenen més cara que esquena.


Sa veritat és que cada dia que passa aprenc una cosa nova!! Estic molt contenta!!

El que duc més malament és pensar que tenc la mar tant a prop i no puc nar a nedar!!! Me posa des nirvis!! Ara vorem si es puesto aquest que hem trobat val la pena :))

A nes llocs no turístics va molt gros! A jo me sembla que puc passar per tot encara que hi hagi un banc o qualque cosa que me dificulti es pas. Com a conseqüència a vegades tenc qualque desprendiment jejeejejeje. Es dia que vam llogar sa moto vam trobar una espècia de passarel·la que anava per dins es "manglares". Jo me moria de ganes per anar-hi. Obviament ho vaig haver de provar, encara que hi hagués una post que impedia un poc es pas, quan vaig ser a mig camí es va començar a esfonsar!!! Vaig ser més ràpida que es llum en tornar a rere!!!! Estan ben locos es filipins aquests!!

 Estat de com va quedar el pas de ciment després de passar-hi na Maria





Algunes fotos més:

Un altre punt de vista de l'accés a la mar que hem trobat 


Parada de fruits al carrer on hi vam comprar un mango 

 Na Maria fent amistat amb fillets


lunes, 17 de noviembre de 2014

Mactan, Cebu

A la darrera publicació us comentàvem que erem a Manila, i el shock que vam tenir en arribar allà. El passat divendres vam partir cap a Cebu, i a l'aeroport de Manila ens vam sentir com si fóssim a l'aeroport de Menorca, el nostre vol (interilles) tenia retràs! 


Després d'una hora de vol (amb Cebu Pacific Airlines) vam anar a cercar un taxi i igual que a Manila hi havia els taxis amb taximetre i molt més econòmics (yellow taxi), i els taxis privats amb uns preus preestablerts. Aquí vam veure també lo enfocada al turisme que està l'illa amb uns autobusos privats dels resorts que venien a cercar als seus clients.

Arribada a la residència, ens donen la clau, i com que arribam més tard de les 19 ja no tenim sopar. Anam a deixar les motxilles a l'habitació i decidim sortir a sopar a fora.


El dissabte matí aclarim motxilles, anam a fer algunes preguntes a la recepció (supers, transport,...). Després de dinar, a les 12:30, decidim anar al super (Marina Mall) i comprar algunes coses bàsiques. 

Com que era molt prest, vam decidir tornar a la residència a deixar la compra, i anar a caminar i veure els voltants de la residència. Vam anara veure un monument a l'heroi local Lapu-Lapu, qui va matar a Fernando de Magallanes (el mes d'abril recreen la batalla amb la mort de Magallanes). Després vam seguir caminant i vam veure les entrades d'alguns resorts (revisen cada cotxe que entra amb cans, i miralls per comprovar els baixos del vehicle). També vam trobar centres de busseig (crec que almenys n'he vist una vintena i encara no hem vist quasi res de l'illa!) i vam demanar preus a alguns. A les 17h tanquen molts de negocis.


Aquests no tanquen a les 17h



Vam decidir tornar per arribar a temps per sopar. 
Els horaris per menjar són:
Berenar 7:00 - 8:30
Dinar 11:00 - 12:30
Sopar 17:30 - 19
Podeu estar segurs que a les 23h tornam a tenir gana!

Després de sopar, un altre estudiant es va atracar i es va presentar, en Sergey, de russia (jo hauria jurat que era koreà!). Ens va presentar a dues companyes seves i ens van explicar que el diumenge ells havien llogat un barquet per anar a fer "snorkel", i anar a dinar a un restaurant i menjar coses de la mar. Sense pensar-ho molt ens hi vam apuntar i vam anar a preparar ses coses pel dia següent (sa càmara bàsicament!).

A les 8:30 era sa partida. També teniem un "jeepney" (bus típic de Filipines) que ens duia a la barca i ens tornava. Amb dues paraules: "Im-presionante"! Vam disfrutar del dia. Crec que vam fer quasi 4h dins l'aigua! Semblava que no haviem nedat mai!! En aquest lloc, realment era sa primera vegada!





Ens van dur a l'illa d'Olango, un lloc bastant explotat, el típic lloc on van amb els turistes, però hi havia peix per tot! I diferents tipus de peixos.Els típics peixos que només havíem vist amb foto, ara els tenim a davant!









Realment aquesta illa és una Reserva (vam haver de pagar 100pesos per anar-hi), però duen a tothom al mateix lloc. No van a la resta de l'illa. 







Emperò vam cometre un gran error. No teniem crema solar! El resultat de fer el dia a l'aigua us el podeu imaginar. Sí, el vespre erem dues gambes! El dissabte havíem decidit que ja la compraríem, que per aquests dies no ens feia falta, però després de la dutxa (i amb l'esquena vermella), vam anar al super i vam comprar aftersun i crema protectora!! 


                         
A la tornada del "mall" (centre comercial), vaig corroborar que aquest país no té les altures fetes per jo! Quan sortia del jeepney (un dia us posarem fotos de l'exterior, els tenen super tunejats!) vaig pigar un carabassot!

Avui ens han fet un examen de nivell, introducció a les normes de l'escola, una revisió mèdica, i un poc de visita per l'escola i  els dos malls. Avui capvespre ens donen els llibres, targetes identificatives i demà ja començam les classes. A les 8h des matí. 


Resteurant on vàrem anar a dinar


 

Versió de na Maria
Primer avió que agafam i ja té retràs (com quasi tots els vols domèstics)...


Arribam a Mactan ja de vespre i es primers 5 minuts de taxi són molt prometedors però així com passen es metres arriben totes ses xaboles damunt fang i terra, encara que bastant més netes que a Manila 😇
Durant ses primeres hores aquí me pensava que no l'hauriem endivinada però ara estic més contenta que mai!!! 😃😃😃😃
Només havia de canviar es chip! 🙉🙉🙊🙊

jueves, 13 de noviembre de 2014

I a la fi, Manila!


Després de passar més de 24h dins avions i aeroports arribàvem a Manila. A les 7:30 del matí de dia 11 erem a l'aeroport de Menorca i sortíem de l'aeroport de Manila a les 10 del matí de dia 12, (les 17 hora local!!!). Vam tenir la sort de tenir els dos vols llargs molt tranquils. En el primer, teníem una filleta davant i la veritat, ens esperàvem el pitjor, però no es va notar. Els avions, un Boeing A380-800 fins a Dubai i un Boeing 777-300 fins a Manila, anàven ben equipats. Els dos tenien pantalla individual amb moltes pel•lícules per triar (i amb diferents idiomes) i un espai raonable per passar 8h assegut a dins. També vam contractar 600mb de wifi per 1$ (al primer avió).


 Al llarg del viatge vam tenir unes vistes espectaculars de Dubai de nit, de com avançàvem cap al dia (o com es feia de dia a més de 40000 metres d'altura) i finalment, de l'arribada a Filipines pel capvespre, quasi a la posta de sol (a les 18 ja és quasi fosc!).


   Dubai de nit



  Sortida del sol

Damunt l'illa de Luzón (Filipines)

Just sortir de l'aeroport ja vam veure el que encara no sabiem que ens havia de passar! Som un reclam per venir a demanar-nos doblers o oferir-nos transport! Des de l'altre banda d'acera, hi ha un munt de gent que crida "Sir! Taxi! "Taxi!! Sir!!" Ja ens havien avisat que hi havia dos tipus de taxis. Els blancs, (aquests que et criden) i uns de groc un poc més  a la dreta de la sortida de l'aeroport. Els blancs ens oferien dur-nos a l'hotel per 1500₽ (quasi 27€), i just després de declinar l'oferiment ja havien baixat a la meitat, ens demanaven 750₽. Vam tornar a declinar l'oferta i ens vam posar a la cua per esperar els grocs. Una de les que ens havia ofert el taxi blanc ens va dir que allà fariem dues hores de coa (sincerament vaig pensar que ens ho deia per "assustar-nos" i fer que anéssim amb els seus). Tal vegada no van ser dues hores, però com a mínim hi vam fer una hora i mitja de coa! Allà un que també esperava ens va dir que haviem fet bé, que els grocs eren molt més econòmics, però no sabiem quant més! Una vegada aconseguit tenir un taxi, el taxista no sabia com arribar a l'hotel i es va aturar per uns carrerons a demanar com arribar-hi, i després de fer quasi una hora dins el caos (i locura) circulatòri, ens vam aturar davant l'hotel. En total, 330₽ (uns 5€). I la pregunta va ser... Era normal haver tardat quasi 3h per fer un recorregut de 7,5km?  Avui hem confirmat que sí. Sí, amb el caos circulatori de Manila!

El caos circulatori de Manila es podria merèixer una entrada dedicada! Només he vist emprar els intermitents per girar a carrers (i no sempre!) i per reincorporar-se a la "circulació". Per canviar de carril, i per cridar l'atenció (a altres cotxes, bicicletes, motos, jeepneys, vianants...) van a toc de bocina! És un autèntic caos, una locura. Sembla que impera la llei del més fort, però en aquest cas del més ràpid, sempre van a cercar el primer forat que veuen per posar-hi el morro del cotxe i a base de fer sonar el claxon.

Quan arribam al carrer de l'hotel ens miram dient "on ens hem ficat?" És fosc, mala il•luminació, fillets i adults asseguts pel terra. Bruts (els carrers i les persones). Al carrer unes olors no molt agradables (en alguns moments arriba olor a orí! I n'hem vist més d'un aferrar-se a una paret per deixar el seu rastre). Entrem a l'hotel i no té res a veure amb l'exterior. L'hotel està correcte. Exactament el que ofereix. Deixem les motxilles i decidim sortir a sopar que ja eren les 21!

Quan començam a caminar anam veient la pobresa reinant en els carrers dels voltants de l'hotel. Gent dormint al terra, dins els "sidecars" de les bicicletes, descalços,... Recorrem un parell de carrers, i després de no trobar res més que paradetes on venen pintxos als mateixos carrers, decidim entrar dins un "Jollibee", una cadena de menjar ràpid. A les 22:30 tornam a l'hotel disposats a descansar després del llarg viatge!

I així ho hem fet fins que a les 6 del matí els altaveus que tenen penjats a l'esglèsia del davant han començant a ressonar per tot el carrer! Assistiem a la missa del matí des de dins la nostra habitació!! A n'aquella hora segur que molts de vosaltres  encara no dormieu (erens les 23 a Espanya!!) i a nosaltres ja ens despertaven. Només esperam no tenir una esglèsia a prop de la residència on hem d'estar els pròxims tres mesos!

Na Maria quan ha acabat la missa s'ha tornat a dormir i jo he aprofitat per cercar llocs que podríem visitar avui i com arribar-hi. Sa veritat no tenim molt de planning fet. Per avui només teniem una cosa programada, i n'hem afegit una altra. Damunt les 9 he despert a na Maria ja que ens donaven berenar fins les 10. Després de berenar hem decidit fer la única visita cultural de Manila, el "Fort Santiago". Un fort que data de la dominació espanyola (només queden runes i els murs exteriors), i que a dia d'avui és un museu dedicat a José Rizal, considerat un dels principals ideòlegs de l'alçament contra la dominació espanyola (ja duein més de 300 anys sotmesos).



Panoràmica de l'entrada de Fort Santiago



Després d'aquesta visita hem anat a cercar un taxi per anar a un Shopping center per comprar una lent per afegir al meu equip de fotografia submarina. Ja ho duia mirat des d'Espanya, i així teniem alguna cosa més per fer a Manila. Després de recórrer per dins aquest shopping center, hem decidit tornar a l'hotel per fer una volta pels carrers dels voltants, avam si amb la llum del dia tenia un altre color! Hem fet el mateix recorregut que la nit passada, però arribant un poc més enfora, ja que el matí havia vist que la nit passada ens haviem quedat a un carrer d'una zona de restaurants. Hem arribat a la zona de restaurants, i òbviament està totalment dedicada al turisme d'aquí, japonesos i koreans. Els carrers que hem recorregut estaven plens d'aquest tipus de restaurants. Ens hem decidit per un japonès per sopar.
Per demà, abans de partir cap a l'aeroport direcció Cebu, hem deixat la visita d'un mercat que hi ha a prop de l'hotel.

VERSIÓ MARIA
Manila és un autèntic caos. Quan diuen que si vas a Filipines no fa falta gastar-hi ni un dia crec que és totalment cert. I si a més ets un suïcida en triar hotel encara més! I com no, és el nostre cas: esteim per uns carrerons secundaris que ni sa gent ens ve a demanar res. Es nota molt sa diferència entre aquests carrers i els principals, on no te pots aturar ni un segon per pensar quina direcció has d'agafar  perquè ja tens fillets que demanen, gent amb bicicletes que t'ofereixen viatges...
Un taxista ens ha explicat que sa gent que viu en aquests carrerons fets bàsicament de xaboles els hi diuen "squares" perquè sa seva vida la fan als carrers.

Vistes des de l'hotel 

miércoles, 5 de noviembre de 2014

Decidit, cap a Filipines!

Ara que ja només queden uns dies per partir començam a publicar la nostra aventura.

Tot va començar com una possibilitat el passat mes de gener, cercant llocs per anar a estudiar anglès. Posades les possibilitats damunt la taula ens vam decidir per fer un canvi radical.

La decisió fou deixar Europa i anar a Àsia! Concretament a Filipines. I la pregunta.. A Filipines xerren anglès? El filipí (o tagalo), juntament amb l'anglès són els idiomes oficials. I és un lloc visitat normalment per coreans i xinesos (així com també japonesos) per estudiar anglès.



El següent pas va ser decidir a quina part de Filipines anàvem. Després de consultar amb diverses persones, ens van aconsellar que no anéssim pel nord, a l'illa de Luzón,  ni al sud, per l'illa de Mindanao. Així que vam començar a cercar escoles d'anglès evitant les zones que ens van dir.

Ens vam centrar sobretot en la part coneguda com a "Bisayas centrales", i després de cercar i recercar vam concloure que aniríem a l'illa de Cebú, i concretament  a una petita illa anomenada Mactan.

Per tenir una idea, Mactan  és més petita que el terme municipal de Ferreries.

Després vam xerrar del temps que hi havíem de fer. Quan de temps dedicàvem a estudiar, i si no dedicàvem tot el temps a estudiar, què fèiem després.

Vam decidir dividir el viatge en dues parts, la primera dedicada a l'estudi i que la realitzarem a Mactan, i la resta de temps dedicar-la a conèixer aquella part del món.